Blaumut es un grupo catalán nacido en 2003 en Barcelona, cuando Vassil Lambrinov y Xavi de la Iglesia empezaron a grabar maquetas caseras. Desde 2009 tocaron en pequeños escenarios de la ciudad y en 2011 firmaron su primer contrato discográfico. En septiembre de 2012 publicaron su debut, El Turista (Picap), del que sale "Pa amb oli i sal", uno de sus temas más conocidos junto a "El turista" y "Bicicletes".
Curiosidad: el nombre del grupo, Blaumut, está sacado de otra canción del mismo disco, "Islàndia".
La formación actual está compuesta por Oriol Aymat (violonchelo), Xavi de la Iglesia (guitarra y voz), Vassil Lambrinov (violín) y Manel Pedrós (batería), lo que les da ese sonido a medio camino entre el folk y el pop, con cuerda como protagonista.
La canción habla de la calma del verano catalán: hacer una foto desde la terraza, la ropa tendida, esperar a que pase el frío y, sobre todo, ese pequeño ritual de esmorzar pa amb oli i sal mientras pasa la tarde. Una oda a lo sencillo, con esos silbidos tan característicos que se te quedan grabados.
Vídeo oficial:
En 2023, coincidiendo con el décimo aniversario de Blaumut, el grupo vasco ZETAK hizo una versión junto a Suu, añadiendo electrónica y txalaparta, instrumento tradicional del País Vasco. El propio Blaumut se mostró muy agradecido por el homenaje.
Vídeo de la versión de ZETAK y Suu:
Letra:
Fes una foto del terrat
Que des d'aquí es pot veure Mart
La roba estesa, el meu agost
Un camp d'espigues i cargols
Esperarem que passi el fred
I sota l'arbre parlarem de tot
Un bioritme elemental
Un mar d'antenes i animals
Els astronautes volen baix
Els núvols passen com qui no diu res
Amb les butxaques a les mans
Caminarem els passos d'altres peus
Esmorzarem pa amb oli i sal
Ho vestirem amb unes copes de vi
Deixant de banda la ciutat
La tarda és llarga, i potser més, molt més, la nit
Un altre lloc, un altre temps
On parlarem amb altres déus
El meu secret subtitulat
Camins d'arròs, camins de blat
Esperarem que baixi el sol
I sota l'arbre parlarem del temps
Un bioritme elemental
Un tros de vida artificial
Els astronautes volen baix
Els núvols passen com qui no diu res
Amb les butxaques a les mans
Caminarem els passos d'altres peus
Esmorzarem pa amb oli i sal
Ho vestirem amb unes copes de vi
Deixant de banda la ciutat
La tarda és llarga, i potser més, molt més, la nit
