08 junio 2024

Sílvia Pérez Cruz - Vestida de Nit

 

Pinto les notes d'una havanera

Blava com l'aigua d'un mar antic

Blanca d'escuma, dolça com l'aire

Gris de gavines, daurada d'imatges

Vestida de nit


Miro el paisatge, cerco paraules

Que omplin els versos sense neguit

Els pins m'abracen, sento com callen

El vent s'emporta tot l'horitzó


Si pogués fer-me escata

I amagar-me a la platja

Per sentir sons i tardes del passat

D'aquest món d'enyorança

Amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom


Si pogués enfilar-me a l'onada més alta

I guarnir de palmeres el record

Escampant amb canyella totes les cales

I amb petxines fer-lis un bressol


Els vells em parlen plens de tendresa

D'hores viscudes amb emoció

Joves encara, forts i valents

Prínceps de xarxa, herois de tempesta

Amics del bon temps


Els ulls inventen noves històries

Vaixells que tornen d'un lloc de sol

Porten tonades enamorades

Dones i Pàtria, veles i flors


Si pogués fer-me escata

I amargar-me a la platja

Per sentir sons i tardes del passat

D'aquest món d'enyorança

Amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom

Si pogués enfilar-me a l'onada més alta

I guarnir de palmeres el record

Escampant amb canyella totes les cales

I amb petxines fer-lis un bressol